Després d’haver descobert l’invent d’una font d’energia inesgotable, la Terra arriba a un increment demogràfic que posa en perill l’obtenció dels recursos necessaris per al seu sosteniment. Per reduir els terrícoles que l’habiten, les comunitats nacionals es plantegen iniciar el poblament d’un planeta verge. Monverd, és el primer nou món, al que en seguiran d’altres. En fer-ho, s’implementa un sistema organitzatiu i tecnològic que prioritza les necessitats bàsiques i fonamentals de les col·lectivitats que s’hi estableixen. Un model contraposat al de la Terra, consumista i depredador.   

La història de l’emigració i del primer quart de segle de l’assentament d’humans al planeta Monverd es contada successivament per la Mineta, la mare; el Rilau, el fill, i el Xemoi, el pare, al que s’hi afegeix la Melana, una noia romanesa que viu —a la Terra— amb els avis del Rilau.   

Un relat de ciència-ficció que qüestiona el present, plantejant un dilema entre possibles models futuribles: la dissipació especulativa o el de la tecnologia al servei de les necessitats des d’una perspectiva humanística.   

No es tracta d’un llibre d’aventures sinó de relacions humanes, d’idees, d’esperances, de crítica social, de propostes humanístiques, d’organització social respectuosa amb el medi natural, escrit amb una prosa planera, de bon llegir.   

Josep Santesmases i Ollé (Vila-rodona, 1951). És autor de més d’una vintena de llibres d’història, poesia, narrativa i assaig. L’any 2017 va guanyar el II Premi de Narrativa Memorialística Ciutat de Benicarló amb el llibre Els paisatges trobats, publicat per Onada Edicions. És president de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (2001-2024), vicepresident segon de l’Institut Ramon Muntaner (2003-2024) i membre fundador i expresident del Centre d’Estudis del Gaià. És codirector de les revistes La Resclosa i Plecs d’Història Local i coordinador de la revista Frontissa. Ha escrit més de set-cents articles d’opinió en diversos mitjans. Des de fa tres anys en publica setmanalment un a El Vallenc. També és autor de més d’un centenar d’articles d’història, assaig i pròlegs. Els darrers llibres publicats són: Pau Robert i Rabadà, Entre els moviments agraris i el republicanisme,  Més enllà de la teva mort i Diàleg impossible amb Joan Cunillera i Artigal. 

Judit Queralt Farré (Barberà de la Conca, 1973). Dona, mare i de poble petit. Poetessa tardana, escriu des de 2016. El 2018, en el marc del VIIè concurs literari de la ZER Conca de Barberà se li concedeix el primer premi a les famílies pel relat L’anell amagat. Ha guanyat dos anys consecutius el certamen literari Font de la Creu de Cabra del Camp, memorial Josep Rovira Tous: el 23è amb el poema Un cigarret (2018) i el 24è amb el poema Paisatge eixut (2019). El 2021 guanya el premi de poesia Mossèn Ramon Muntanyola de l’Espluga de Francolí, amb un recull de tres poemes escrits sota el paraigües Retalls de davantal. Té dos poemaris publicats, Lletres d’emprius (2019) i Anells d’espernallac (2022). És coautora dels llibres: 50 Poetes de la Terra (2018), Relats Antifeixistes (2019), L’aiguat de Sant Marc (2019) i Piera en vers (2021). Escriu pel setmanari Nova Conca i per la revista bimestral el Foradot. Actualment és secretària de la Junta Associació l’Escarritx Literari de Montblanc. Des del 2020 i fins l’actualitat condueix el programa literari Pàgina 107 de Ràdio Montblanc i l’Espluga FM Ràdio.