Dones d'aigua
Itinerari autoguiat
El rentador
Fotografies
Rentador
Foto 5377 de l’Arxiu fotogràfic de l’MVR. ©MuseuVidaRural
Quan l’ús de rentadors no estava generalitzat les dones rentaven al riu, en un rierol, a la síquia... a poc a poc es construeixen rentadors públics que faciliten la feina i són més a prop de casa.
S’empren moltes hores en fer la bugada; és una feina dura, sobretot a l’hivern. Cal transportar la roba, els estris i els cossis... i rentar, amb aigua freda.
Safareig a casa
Foto 5546 de l’Arxiu fotogràfic de l’MVR. ©MuseuVidaRural
Les nenes i jovenetes de cases bones volien anar també al safareig, a elles no els tocava, no els calia, però volien ser-hi per xerrar, riure i cantar com les altres.
Dones rentant al safareig
Foto 5494 de l’Arxiu fotogràfic de l’MVR. ©MuseuVidaRural
Rentar plegades genera relacions; les dones s’ajudaven, dones de la mateixa família o no. Sovint hi duien els infants al seu càrrec i s’hi afegien les velles que teixien o vigilaven els petits. És l’espai de socialització femení, així com el moliner o el cafè ho era pels homes.
Al safareig s’hi parla de tot, de la vida, de les dificultats i de les alegries; es passen consells i receptes, comparteixen la vigilància dels infants. «Fer bugada» o «fer safareig» és tot això, malgrat el sentit despectiu que n’ha perviscut.
Poema
Figures de fang, de Mossèn Ramon Muntanyola
Jo tinc un pessebre
petit i lluent
de suro i de molsa
tot blanc de tants bens.
Figures i cases
d’argila i paper
corrals amb gallines
dos bous i un pagès.
Tres dones que renten
amb l’aigua d’un rec
una altra que fila
i un vell que té fred.
Uns àngels que canten
d’un núvol encès.
Jo tinc un pessebre
bonic com cap més.
Peça de la col·lecció Traité del Museu de la Vida Rural
Fragment de la pel·lícula "Dolors y gloria", de Pedro Almodóvar
Fragments d'entrevistes a dones
Amb motiu de l'exposició TROS DE DONA, i durant la seva fase d'investigació, es van realitzar diverses entrevistes a dones per conèixer el seu testimoni.
Sobre anar a rentar:
Sobre els cossis:
Sobre el funcionament dels rentadors:
Sobre qui anava a rentar:
Sobre el sabó i l'aigua calenta:
Sobre la pala per picar la roba:
Conflictes per l'ús de l'aigua
Sovint regants o moliners es queixaven de l’ús de l’aigua per rentar. La feina de les dones no era pas important. Ni el seu escarràs.
«El rentador estava situat físicament a la mateixa síquia, de manera que les diferents obres que es feren (...) per facilitar la tasca de la bugada (...) podien afectar la pressió de l’aigua... El rentador va generar importants disputes al llarg del segle XX». Ramon Sumoy, Ricard (2022). La lluita per l’aigua a la conca baixa del Gaià. Editorial Cossetània
Cançó
Caterina d'Alió
Maria Cinta
Caterina l'amor
dematí s'es llevada.
N'agafa 'l rentador,
lo rentadô i la banca
La dolça dama d'Alió,
oh lai la! oh lai la!
Sota 'l pont d'Alió
va a rentâ la bugada
Mentres n'està rentant
tres galans ne passaven
Ja'n passen tres galans
que l'han assaludada.
Ja'n diu el més grandet:
—Ai quina gentil dama!—
Respon el mitjancer:
—Jo la tingués en cambra!—
Ja'n respon el més xic:
—Calleu, calleu, xerraires,
que, si casada n'es,
serà bastonejada;
i, si fadrina n'es,
ne serà murmurada.—
La sogra n'era aprop,
que tot s'ho escoltava
Ja n'agafa 'l cistell,
a casa se n'anava.
N'ha trobat el seu fill
en un camp que llaurava.
—Me'n diries, fill meu,
Caterina ont es ara?
—Caterina es al riu
que'n renta la bugada.
—Menteixes, lo meu fill,
que jo la só rentada.
N'han passat tres galans
que l'han assaludada.—
N'agafa 'l bastonet
i també l'agullada.
Quan es a mig carrer
Caterina encontrava.
—¿No'm diries, muller,
d'ont ne véns tu ara?
—Això ben bé ho sabs tu:
de rentar la bugada,
—Ments pel coll, la muller:
la mare l'ha rentada.
—¿Què me'n diràs, marit,
cosa que bé ho sé ara?—
N'acabant de dir això
li'n venta bastonada;
de tantes que n'hi ha dat,
per morta l'ha deixada.
Caterina se'n va,
al llit se n'es anada.
La sogra puja a dalt.
—Heu vist la delicada?
Caterina l'amor,
quin mal teniu vós ara?
—Del mal que jo ne tinc
prou n'esteu enterada.
—Per un bofet o dos
al llit vos heu ficada.
—Bé passa de bofet,
bofet i bofetada.
Alceu-ne lo llençol
i també la flaçada,
mireu a dintre 'l llit:
veureu la sang com raja.—
Alça un pam de llençol
i un altre de flaçada,
i en veu un gros infant
que pel llit bellugava.
—Caterina l'amor,
quin metge voleu ara?
—El metge que jo vui
la creu i la mortalla.
—Caterina l'amor,
quin testament feu ara?
—Testament que faré
no us agradarà gaire:
lo vestit de vellut
torneu-lo a câ'l meu pare,
lo dels dies de festa
doneu-lo a ma germana,
i el dels dies feiners
doneu-lo a la criada.
Les joies que jo tinc
a la Verge del Carme.
—Caterina l'amor,
i a mi què 'm deixeu ara?
—Lo que vos deixaré
no us agradarà gaire:
el meu marit penjat,
la sogra esquarterada,
la cunyada que tinc
ja l'haguessin cremada,
la cendra del seu cos
ja l'haguessin ventada.—
Lo dia de sa mort
el seu marit penjaven;
el dia de l'enterro
la sogra esquarteraven;
el dia de ses honres,
sa cunyada cremaven.
«Hi ha més raons en un got de vi que en un rentador de cent dones.»
Per continuar la visita, ves a la síquia que hi ha al costat del rentador i trobaràs el punt número
