Pep Coll

Pessonada, Pallars Jussà, 1949. Va estudiar Filosofia a la Universitat de Barcelona i ha treballat de professor de llengua i literatura catalanes al llarg de més de trenta anys a l’IES Màrius Torres de Lleida. Com a escriptor ha conreat diversos gèneres narratius, com el recull de llegendes i de narracions populars (Muntanyes maleïdes, 1993, Llegendes d’arreu de Catalunya, 2012), obres de literatura juvenil (Què farem, què direm?, 1992, L´habitació de ma germana, 2008) i, sobretot,  novel·les (La mula vella, 1989, El segle de la llum, 1997, L’abominable crim de l’Alsina Graells, 1999, El salvatge dels Pirineus —Premi Sant Joan, 2005—, Les senyoretes de Lourdes, —Premi Sant Jordi, 2007. Dos taüts negres i dos de blancs, publicada el 2013, ha rebut diversos premis a obra publicada  (Premi Crexells, de la Crítica, Setè Cel, Amat-Piniella i Prix du Livre Pyrénéen). Després de viatjar al món de la saviesa antiga amb Al mateix riu d’Heràclit (2018), retorna al Pallars amb L’any que va caure la roca (2020), una mirada peculiar sobre els anys de l’anomenada «transició política», vista des del món rural. A banda del castellà, les seves obres han estat traduïdes al francès, a l’italià i a l’eusquera.

Autors