{"id":28304,"date":"2020-06-16T00:00:00","date_gmt":"2020-06-15T22:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/museuterra.srvcactus.com\/article\/article-coronavirus-i-territori-una-mirada-geografica\/"},"modified":"2025-07-14T16:38:04","modified_gmt":"2025-07-14T14:38:04","slug":"article-coronavirus-i-territori-una-mirada-geografica","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/museuterra.srvcactus.com\/fr\/article\/article-coronavirus-i-territori-una-mirada-geografica\/","title":{"rendered":"Coronavirus i territori: una mirada geogr\u00e0fica"},"content":{"rendered":"
\n\t\t\t\t\n\t\t\t\t\n\t\t\t\t\n\t\t\t\t\n\t\t\t\t\n\t\t\t\t\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\n\t\t\t\t\n\t\t\t\t\n\t\t\t\t\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\n\t\t\t\t\n\t\t\t\t\n\t\t\t\t\n\t\t\t\t

El virus s\u00ed que hi entenia, de territori<\/p><\/div>\n\t\t\t<\/div>

\n\t\t\t\t\n\t\t\t\t\n\t\t\t\t\n\t\t\t\t\n\t\t\t\t

El mes de mar\u00e7 va ser nefast a Europa pel que fa a l\u2019expansi\u00f3 de la malaltia Covid-19, causada pel virus SARS-CoV-2. Dels mitjans de comunicaci\u00f3 ens arribaven imatges dram\u00e0tiques del nord d\u2019It\u00e0lia, on\u00a0la pand\u00e8mia mostrava els seus efectes fatals i posava de manifest la rapidesa amb qu\u00e8 es difonia<\/strong>. El que v\u00e8iem ens corprenia i ens feia t\u00e9mer pel que ens podia passar a nosaltres una setmana o deu dies m\u00e9s tard. Les \u00e0rees metropolitanes de Barcelona i de Madrid, el Pa\u00eds Basc i la Rioja ja eren zones afectades. El dia 11 de mar\u00e7, a causa de la pres\u00e8ncia de focus epid\u00e8mics als cinc continents, l\u2019Organitzaci\u00f3 Mundial de Salut (OMS) va considerar que la malaltia era una \u00abpand\u00e8mia\u00bb.<\/p>\n

Tres dies m\u00e9s tard, en un discurs solemne des de la Moncloa, el president del Govern d\u2019Espanya, Pedro S\u00e1nchez, feia la seg\u00fcent afirmaci\u00f3: \u00abEl virus no entiende de territorios ni ideolog\u00edas, solo unidos saldremos adelante\u00bb<\/em>. Assenyalava que Espanya es trobava en una situaci\u00f3 d\u2019emerg\u00e8ncia sanit\u00e0ria, que\u00a0requeria solucions extraordin\u00e0ries i que el seu Executiu procedia a la Declaraci\u00f3 d\u2019Estat d\u2019alarma<\/strong>\u00a0mitjan\u00e7ant un Reial Decret que establia que el govern de l\u2019Estat era l\u2019\u00fanica autoritat competent durant un per\u00edode de quinze dies naturals.<\/p>\n

Entre les mesures establertes pel decret\u00a0hi figuraven aspectes cabdals que atribu\u00efen tota la iniciativa a l\u2019Estat<\/strong>, com: les compet\u00e8ncies en mat\u00e8ria de Defensa, Interior, Transport i Sanitat; la depend\u00e8ncia directa de les forces i cossos de seguretat de les comunitats aut\u00f2nomes; l\u2019actuaci\u00f3 de l\u2019ex\u00e8rcit; la limitaci\u00f3 de la llibertat de lliure circulaci\u00f3 de les persones; la contenci\u00f3 en les \u00e0rees educatives i formatives; el conteniment de les activitats econ\u00f2miques no essencials, etc. No va ser cap sorpresa per ning\u00fa que el Decret d\u2019alarma provoqu\u00e9s les queixes dels governs basc i catal\u00e0 envers el que consideraven una invasi\u00f3 de compet\u00e8ncies, ni que d\u2019altres comunitats aut\u00f2nomes expressessin el seu neguit envers la p\u00e8rdua d\u2019autonomia.<\/p>\n

Amb posterioritat a l\u2019esmentat discurs de president Pedro S\u00e1nchez, ell mateix i altres membres del seu govern\u00a0van reiterar el seu missatge sobre el virus, amb petits matisos<\/strong>: \u00a0\u00abTodos sabemos que este virus no entiende de territorios\u00bb, \u00abEl virus no entiende\u00a0de fronteras ni de ideolog\u00edas\u00bb, \u00abEl virus no distingue territorios\u00bb. Diversos analistes van interpretar aquesta idea sobre la aterritorialitat del virus en clau pol\u00edtica, com un cop d\u2019autoritat i una estrat\u00e8gia recentralitzadora de l\u2019estat, en el context de la gesti\u00f3 de la crisi sanit\u00e0ria.<\/p>\n

Aqu\u00ed, volem exposar alguns arguments sobre l\u2019absurd de la idea d\u2019<\/em>aterritorialitat del virus, des de la mirada de la geografia. Primer, cal partir del fet que, b\u00e0sicament, els virus s\u00f3n agents infecciosos submicrosc\u00f2pics formats per un\u00a0\u00e0cid nucleic\u00a0i per un embolcall proteic. Estan dotats de dues caracter\u00edstiques b\u00e0siques dels \u00e9ssers vius (nutrici\u00f3 i relaci\u00f3) per\u00f2, en canvi, no es poden reproduir si no \u00e9s dins d\u2019una c\u00e8l\u00b7lula hoste. Certament, no tenen enteniment en el sentit que apliquem a certs \u00e9ssers vius, per\u00f2 s\u00ed la\u00a0capacitat de relacionar-se amb l\u2019entorn, de sobreviure en unes determinades condicions ambientals i no en unes altres<\/strong>. \u00c9s a dir, que la seva superviv\u00e8ncia i propagaci\u00f3 est\u00e0 vinculada a les condicions biogeogr\u00e0fiques del territori i a les condicions espec\u00edfiques dels h\u00e0bitats humans. Per tant, la met\u00e0fora que va expressar Pedro S\u00e1nchez era inadequada i poc afortunada.<\/p>\n

D\u2019altra banda, en la gesti\u00f3 del govern espanyol de la crisi del coronavirus, els fets s\u2019han acabat imposant a les idees preconcebudes. Altrament, \u00bfQuin sentit va tenir limitar els moviments de poblaci\u00f3, confinar la gent a les seves llars, controlar o tancar les fronteres i les altres mesures que han aplicat la majoria de governs durant la gesti\u00f3 de la crisi sanit\u00e0ria? L\u2019executiu de Pedro S\u00e1nchez durant el mes de maig, va acabar assumint que el virus s\u00ed que hi entenia, de territoris, i amb motiu de sol\u00b7licitar el suport dels grups per a una cinquena pr\u00f2rroga de l\u2019Estat d\u2019alarma, va informar que procediria a un \u00abdesconfinamiento territorializado\u00bb<\/em>\u00a0de la poblaci\u00f3.<\/p><\/div>\n\t\t\t<\/div>

\n\t\t\t\t\n\t\t\t\t\n\t\t\t\t\n\t\t\t\t\n\t\t\t\t

Dimensi\u00f3 territorial de la Covid-19<\/p><\/div>\n\t\t\t<\/div>

\n\t\t\t\t\n\t\t\t\t\n\t\t\t\t\n\t\t\t\t\n\t\t\t\t

Des de l\u2019\u00f2ptica de la geografia, la territorialitat dels fets i processos biogeogr\u00e0fics i humans \u00e9s essencial. I el cas del coronavirus no \u00e9s cap excepci\u00f3. Per contra, aquest cas il\u00b7lustra molt b\u00e9 la dimensi\u00f3 territorial de la propagaci\u00f3 de la pand\u00e8mia, aix\u00ed com la complexitat associada a la gesti\u00f3 dels efectes que aquesta causa en territoris distints.<\/p>\n

La propagaci\u00f3 de la Covid-19 pel m\u00f3n\u00a0va sorprendre per la seva rapidesa i per mostrar una pauta de distribuci\u00f3, a primer cop d\u2019ull desconcertant<\/strong>, caracteritzada per la pres\u00e8ncia, en poc temps, de focus epid\u00e8mics en territoris molt allunyats del primer brot. No en va, el 30 de gener l\u2019Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut va declarar l\u2019epid\u00e8mia com un cas d\u2019emerg\u00e8ncia internacional.<\/p>\n

La Covid-19 es va comen\u00e7ar a propagar a finals de l\u2019any 2019 a partir d\u2019un focus inicial a la regi\u00f3 de Hubei, a la Xina, que des d\u2019all\u00e0 es va anar estenent a la resta d\u2019\u00c0sia i que, en poc temps, va fer el salt a l\u2019Europa occidental i a Am\u00e8rica.\u00a0A finals de febrer la Covid-19 ja s\u2019havia escampat pels cinc continents (86.011 casos), tot i que la majoria es localitzaven al nord del paral\u00b7lel 30<\/strong>. Llavors encara era exigua la pres\u00e8ncia del virus a \u00c0frica i a Am\u00e8rica del Sud. Un mes m\u00e9s tard, a finals de mar\u00e7, la majoria de casos s\u2019enregistraven a Europa, als Estats Units i a l\u2019Orient Mitj\u00e0, per\u00f2 el virus ja estava present a for\u00e7a pa\u00efsos intertropicals (un total de 857.608 casos).\u00a0Durant els dos mesos seg\u00fcents el virus va seguir ampliant el seu abast territorial i, a finals de maig, ja s\u2019havia dispersat gaireb\u00e9 arreu del m\u00f3n<\/strong>\u00a0(4.996.472 casos), conformant dues grans franges amb una major continu\u00eftat de focus de propagaci\u00f3: Europa-Orient Mitj\u00e0-\u00c0sia i Estats Units-Am\u00e8rica Central-Brasil. A escales m\u00e9s pr\u00f2ximes, pa\u00eds o regi\u00f3, la propagaci\u00f3 de la pand\u00e8mia tamb\u00e9 presentava una disposici\u00f3 amb heterogene\u00eftats notables, amb l\u2019exist\u00e8ncia de discontinu\u00eftats espacials i focus a\u00efllats.<\/p>\n

En un m\u00f3n tan interconnectat com l\u2019actual, dif\u00edcilment es poden comprendre les irregularitats en la localitzaci\u00f3 dels focus de la Covid-19 i la seva pauta d\u2019expansi\u00f3 territorial sense correlacionar-la amb la configuraci\u00f3 geogr\u00e0fica de cada territori i les interconnexions entre els territoris.\u00a0L\u2019alternan\u00e7a d\u2019escales d\u2019an\u00e0lisi \u00e9s imprescindible en els fen\u00f2mens globals com les pand\u00e8mies<\/strong>: ni els llocs m\u00e9s singulars m\u00e9s a\u00efllats estan al marge del que succeeix a la resta del m\u00f3n, ni els territoris dels estats m\u00e9s unitaris s\u00f3n homogenis. \u00bfCom explicar, per exemple, l\u2019exist\u00e8ncia de focus v\u00edrics molts distanciats sense tenir en compte l\u2019exist\u00e8ncia de mitjans de transport r\u00e0pids i de fluxos de viatgers d\u2019un continent a un altre? O, a escala continental, \u00bfcom es poden raonar les difer\u00e8ncies de casos positius entre els pa\u00efsos de l\u2019occident d\u2019Europa i els de l\u2019orient d\u2019aquest continent, sense tenir en compte les difer\u00e8ncies en la localitzaci\u00f3 dels centres productors i financers i el tr\u00e0nsit dels ports i aeroports internacionals? I tamb\u00e9, \u00bfcom es pot avaluar la capacitat de fer front a una situaci\u00f3 d\u2019emerg\u00e8ncia sanit\u00e0ria sense considerar la xarxa d\u2019equipaments hospitalaris i la seva accessibilitat?<\/p>\n

L\u2019an\u00e0lisi geogr\u00e0fica es basa en una\u00a0mirada integral al territori i en la disposici\u00f3 espacial dels fets i processos que s\u2019hi produeixen<\/strong>. Aspira a explicar el conjunt d\u2019elements i interaccions que fan que cada lloc i cada paisatge siguin com s\u00f3n i quina connexi\u00f3 tenen amb la resta del territori. En aquest sentit, els Sistemes d\u2019Informaci\u00f3 Geogr\u00e0fica (SIG) s\u00f3n un recurs poder\u00f3s, una eina que facilita l\u2019emmagatzemat i el processament de gran quantitat de dades georeferenciades (associades a la seva localitzaci\u00f3 exacta), l\u2019actualitzaci\u00f3 de les dades a mesura que s\u2019expansiona, l\u2019an\u00e0lisi multivariant de dades socioecon\u00f2miques, la seva visualitzaci\u00f3 mitjan\u00e7ant els mapes i l\u2019establiment de models te\u00f2rics.<\/p>\n

En la seva an\u00e0lisi,\u00a0la geografia es nodreix dels coneixements d\u2019altres disciplines, alhora que en proporciona de nous<\/strong>. La naturalesa complexa i l\u2019impacte de les pand\u00e8mies transcendeixen els enfocaments sectorials i requereix la tasca d\u2019equips multidisciplinaris (metges, bi\u00f2legs, ge\u00f2grafs, economistes, soci\u00f2legs\u2026). Els sistemes telem\u00e0tics, que poden intercanviar informaci\u00f3 de tota mena a dist\u00e0ncia i en temps real, faciliten els intercanvis d\u2019informaci\u00f3 i la cooperaci\u00f3 entre els experts. Tanmateix, no s\u00f3n una condici\u00f3 suficient, sin\u00f3 que, a m\u00e9s, hi ha d\u2019haver una gesti\u00f3 eficient entre els experts cient\u00edfico-t\u00e8cnics i els responsables pol\u00edtics que \u2013en les diferents fases de les pand\u00e8mies- han pres decisions executives, pensant en el b\u00e9 com\u00fa.<\/p><\/div>\n\t\t\t<\/div>

\n\t\t\t\t\n\t\t\t\t\n\t\t\t\t\n\t\t\t\t\n\t\t\t\t\"\"<\/span>\n\t\t\t<\/div>
\n\t\t\t\t\n\t\t\t\t\n\t\t\t\t\n\t\t\t\t\n\t\t\t\t

Alguns aprenentatges<\/p><\/div>\n\t\t\t<\/div>

\n\t\t\t\t\n\t\t\t\t\n\t\t\t\t\n\t\t\t\t\n\t\t\t\t

Des que es va recon\u00e8ixer el primer cas de la pand\u00e8mia de la Covid-19, aquesta malaltia s\u2019ha est\u00e8s arreu del m\u00f3n. En data 11 de juny, s\u2019han diagnosticat m\u00e9s 7.360.239 casos positius en 188 pa\u00efsos. Del\u00a0total mundial de persones diagnosticades<\/a>, n\u2019han mort 416.201 i se n\u2019han curat 3.454.807. El nombre m\u00e9s gran de casos es localitzen actualment a Am\u00e8rica (principalment als Estats Units i al Brasil).\u00a0A Europa i a la Xina la malaltia es troba aparentment sota control. Per\u00f2 no ho est\u00e0 a tot arreu.<\/strong>\u00a0L\u2019OMS es mostra moderadament optimista perqu\u00e8 s\u2019ha frenat la primera onada de la pand\u00e8mia a la Xina i a Europa, per\u00f2 expressa la seva preocupaci\u00f3 per l\u2019expansi\u00f3 que manifesta la malaltia<\/a>\u00a0a Am\u00e8rica i el risc que ho faci als pa\u00efsos menys desenvolupats d\u2019\u00c0sia o \u00c0frica. Certament, les interaccions entre els factors que afavoreixen o dificulten l\u2019expansi\u00f3 de la pand\u00e8mia s\u00f3n tan heterogenis i canviants que \u00e9s dif\u00edcil, fins i tot pels models matem\u00e0tics m\u00e9s sofisticats, preveure quan temps i en quines zones el virus pot mantenir-se latent o provocar nous brots.<\/p>\n

A part d\u2019afectar la salut i la sanitat, la pand\u00e8mia ha trasbalsat molts altres aspectes de la vida quotidiana.\u00a0La frenada en sec de moltes activitats econ\u00f2miques i dels fluxos comercials ha sacsejat les societats dels pa\u00efsos afectats per la malaltia i ha accentuat les desigualtats<\/strong>\u00a0preexistents a l\u2019hora de resistir els efectes de la crisi (treball, habitatge, educaci\u00f3\u2026). I, un cop passada la crisi sanit\u00e0ria, molt probablement les societats es veuran afectades per la c\u00e0rrega d\u2019un endeutament oner\u00f3s i de llarga durada. Aquesta circumst\u00e0ncia pot comportar l\u2019erosi\u00f3 de la qualitat de vida de la poblaci\u00f3 i l\u2019empitjorament de les condicions de vida de la majoria de poblaci\u00f3 si no es prenen mesures adients.<\/p>\n

En l\u2019\u00e0mbit mundial, la pand\u00e8mia\u00a0ha intensificat l\u2019enfrontament entre les pot\u00e8ncies<\/strong>\u00a0en la cursa per mantenir o augmentar la seva hegemonia mundial i estendre el seu domini geoestrat\u00e8gic. En general\u00a0ha evidenciat l\u2019escassa solidaritat entre els pa\u00efsos<\/strong>\u00a0a l\u00b4hora de coordinar les estrat\u00e8gies i accions per fer front a la malaltia. El govern de cada pa\u00eds ha anat gestionant la pand\u00e8mia en clau d\u2019\u00abemerg\u00e8ncia nacional\u00bb, confiant en la capacitat i l\u2019experi\u00e8ncia dels sistemes de salut propis. Aquesta situaci\u00f3 s\u2019ha produ\u00eft tamb\u00e9 en la Uni\u00f3 Europea, on no s\u2019han arribat a establir criteris d\u2019acci\u00f3 i uns protocols comuns per als pa\u00efsos integrants.<\/p>\n

La gesti\u00f3 de l\u2019emerg\u00e8ncia sanit\u00e0ria a Espanya no ha estat exempt de cr\u00edtiques internes i externes, internacionals, entre elles: tardan\u00e7a a reaccionar davant les primeres evid\u00e8ncies de casos de virus; limitaci\u00f3 de drets (crides a la unitat nacional, intervenci\u00f3 de l\u2019ex\u00e8rcit, recentralitzaci\u00f3 pol\u00edtica de l\u2019Estat\u2026); manca de coordinaci\u00f3 (entre l\u2019administraci\u00f3 entre els \u00f2rgans de l\u2019Estat i entre aquest i les comunitats aut\u00f2nomes); insufici\u00e8ncia del sistema de salut (recursos humans i materials); canvis en els recomptes de defuncions; manera de comunicar la informaci\u00f3 (enrevessada, poc intel\u00b7ligible, missatges contradictoris\u2026).\u00a0Aquest conjunt de circumst\u00e0ncies ha generat for\u00e7a cr\u00edtiques i ha augmentat la inquietud<\/strong>\u00a0dels ciutadans<\/strong>\u00a0envers la capacitat de resposta dels governants a l\u2019epid\u00e8mia m\u00e9s enll\u00e0 de la ret\u00f2rica. El fet que, a trav\u00e9s dels mitjans de comunicaci\u00f3, la ciutadania sab\u00e9s que a altres pa\u00efsos del nostre entorn s\u2019estaven produint circumst\u00e0ncies semblants, no va contribuir precisament a tranquil\u00b7litzar els \u00e0nims de la gent, que constatava la gravetat i l\u2019abast de la pand\u00e8mia.<\/p>\n

A principis de juny, en el moment de redactar aquest escrit,\u00a0sembla que l\u2019evoluci\u00f3 de la pand\u00e8mia a l\u2019Estat est\u00e0 sota control.<\/strong>\u00a0Des de finals del mes de mar\u00e7, en qu\u00e8 es va sobrepassar el pic en la corba d\u2019evoluci\u00f3 de la malaltia, el nombre de casos positius i de contagis s\u2019ha anat reduint lentament. Davant aquesta tend\u00e8ncia, el govern estatal ha optat per flexibilitzar les mesures de confinament. Segurament, aquesta determinaci\u00f3, que comparteixen els governs auton\u00f2mics, no \u00e9s aliena a la pressi\u00f3 dels lobbys econ\u00f2mics, ni al neguit de la poblaci\u00f3, despr\u00e9s de moltes setmanes confinada. I tampoc a la voluntat d\u2019evitar un desgast pol\u00edtic excessiu.<\/p>\n

M\u00e9s de la meitat del territori estatal es troba en la\u00a0fase III o avan\u00e7ada del\u00a0Plan para la transici\u00f3n hacia una nueva normalidad<\/a><\/em>\u00a0i, a Catalunya, les regions sanit\u00e0ries d\u2019Alt Pirineu i Aran, Terres de l\u2019Ebre i Camp de Tarragona es troben en fase 3 i la resta del territori encara a la fase 2.\u00a0Si se sost\u00e9 la tend\u00e8ncia actual, l\u2019esmentat\u00a0Plan<\/em>\u00a0preveu que a finals de juny s\u2019assoleixi la \u00abnova normalitat\u00bb a tot el territori estatal<\/strong>, sense detriment que alguns territoris puguin arribar a aquesta fase en diferents moments en funci\u00f3 de possibles variacions territorials en el proc\u00e9s de desescalada. El 31 de maig, el president Pedro S\u00e1nchez es va mostrar satisfet i va declarar que l\u2019estat d\u2019alarma havia estat\u00a0\u00ab<\/strong>un instrumento que ha funcionado\u00bb<\/strong>\u00a0i que les comunitats aut\u00f2nomes recuperaran les compet\u00e8ncies plenes.<\/p>\n

La pand\u00e8mia de la Covid-19 no \u00e9s tan sols una crisi sanit\u00e0ria amb conseq\u00fc\u00e8ncies dram\u00e0tiques en les vides i la salut de les persones. Els seus efectes es manifesten tamb\u00e9 en la societat, l\u2019economia, la pol\u00edtica i la cultura. I\u00a0no \u00e9s una crisi m\u00e9s en la llista d\u2019epid\u00e8mies viscudes per la humanitat,\u00a0<\/strong>perqu\u00e8 succeeix en uns moments de crisi ecol\u00f2gica global que afecta la Terra i compromet la superviv\u00e8ncia de la humanitat.<\/p>\n

Des de principis de la d\u00e8cada dels anys setanta del segle passat, per no anar m\u00e9s enrere, els cient\u00edfics han advertit sobre les\u00a0conseq\u00fc\u00e8ncies d\u2019un sistema de vida basat en el creixement sense l\u00edmits i en el consum indiscriminat dels recursos naturals<\/strong>. Des d\u2019aquells anys, el coneixement de la din\u00e0mica del medi ambient, aix\u00ed com els efectes de l\u2019impacte de les activitats humanes sobre el mateix, ha augmentat en gran manera. Mai abans s\u2019havia produ\u00eft ni documentat una quantitat d\u2019informaci\u00f3 tan gran sobre la transformaci\u00f3 del medi en una etapa hist\u00f2rica tan breu.<\/p>\n

Actualment hi ha m\u00e9s consci\u00e8ncia social que mai envers la crisi ecol\u00f2gica planet\u00e0ria i existeixen legislacions espec\u00edfiques en molts \u00e0mbits de les administracions, aix\u00ed com tractats internacionals sobre la natura i el medi ambient.\u00a0Malauradament, per\u00f2, els impactes sobre el medi s\u00f3n majors que mai i han assolit un car\u00e0cter global<\/strong>. Durant els darrers seixanta anys s\u2019han accelerat les transformacions econ\u00f2miques (globalitzaci\u00f3, tercera revoluci\u00f3 industrial\u2026) tecnol\u00f2giques (robotitzaci\u00f3, internet, transports\u2026) i sociol\u00f2giques (mitjans de comunicaci\u00f3, turisme de masses, moviments de poblaci\u00f3, consum\u2026) que han comportat grans transformacions mediambientals. El canvi clim\u00e0tic \u00e9s, sens dubte, el problema que ha desvetllat la consci\u00e8ncia de m\u00e9s persones, de tal manera que gaireb\u00e9 tothom ha assumit que estem davant una\u00a0emerg\u00e8ncia clim\u00e0tica<\/strong>, per\u00f2 d\u2019altres factors revesteixen la mateixa import\u00e0ncia, en especial el\u00a0consum alarmant de recursos naturals no renovables<\/strong>, com ara els s\u00f2ls productius, els h\u00e0bitats naturals i la biodiversitat. Tots aquests canvis tenen una dimensi\u00f3 territorial (no s\u00f3n nom\u00e9s conceptes te\u00f2rics) sin\u00f3 que es materialitzen, cada un i en conjunt, en llocs concrets i tamb\u00e9 en tot el m\u00f3n: centres financers, xarxes de transports i de comunicacions, centrals energ\u00e8tiques, zones log\u00edstiques, espais agraris, \u00e0rees desforestades, plantacions, ciutats tur\u00edstiques\u2026<\/p>\n

L\u2019abast dels canvis indu\u00efts per les activitats humanes en el medi ambient t\u00e9 un abast tan gran que\u00a0el seu impacte sobrepassa medi local i els ecosistemes espec\u00edfics per comprometre l\u2019equilibri planetari<\/strong>. Fins al punt que molts ec\u00f2legs i altres cient\u00edfics, centres de recerca i organismes internacionals, consideren que estem a les portes d\u2019un col\u00b7lapse ecol\u00f2gic que, inevitablement, comportar\u00e0 un col\u00b7lapse econ\u00f2mic i social de gran abast. I traspassa tamb\u00e9 el present, perqu\u00e8 pot significar una hipoteca per a les generacions futures.<\/p>\n

Algunes persones han interpretat la Covid-19 com una mena d\u2019av\u00eds o advertiment sobre les conseq\u00fc\u00e8ncies de la pressi\u00f3 que exercim els humans sobre la Terra. De fet, en el cas d\u2019aquesta malaltia, \u00e9s la hip\u00f2tesi que es dona com a m\u00e9s probable. M\u00e9s enll\u00e0 de les viv\u00e8ncies de cadasc\u00fa, no s\u00f3n pocs els experts que sostenen que la successi\u00f3 d\u2019epid\u00e8mies dels darrers anys (2002: SARS-Cov; 2009: grip A; 2014: virus de l\u2019Ebola; 2016 Virus Zika) t\u00e9\u00a0relaci\u00f3 amb la destrucci\u00f3 dels h\u00e0bitats naturals a causa del comer\u00e7 de recursos naturals<\/strong>\u00a0i el consum d\u2019animals.<\/p>\n

Igual que en totes les experi\u00e8ncies, de la crisi de la Covid-19 se\u2019n poden extreure alguns aprenentatges. Ha estat una trag\u00e8dia humana, hi han perdut la vida moltes persones i moltes d\u2019altres han emmalaltit.\u00a0Els efectes de la pand\u00e8mia s\u2019han fet sentir amb m\u00e9s intensitat en els m\u00e9s febles<\/strong>\u00a0(persones grans, habitants de barris m\u00e9s densos o precaris, minories \u00e8tniques o culturals\u2026). S\u2019ha posat en evid\u00e8ncia que la societat global del segle XXI no estava prou preparada per fer front a un risc sanitari previsible. S\u2019han constatat la poca capacitat operativa dels organismes supraestatals, la falta de coordinaci\u00f3 entre els pa\u00efsos i els efectes dram\u00e0tics de les pol\u00edtiques dels l\u00edders populistes i irresponsables. S\u2019han comprovat els efectes negatius de l\u2019aprimament de les pol\u00edtiques p\u00fabliques (retallades). S\u2019han posat al descobert les desigualtats que la normalitat amaga als ulls d\u2019alguna gent. S\u2019ha verificat el car\u00e0cter global de les pand\u00e8mies i el seu impacte.<\/strong>\u00a0Hem constatat la import\u00e0ncia de la ci\u00e8ncia i de la t\u00e8cnica per protegir-nos dels virus i salvar vides, per\u00f2 tamb\u00e9 les disfuncions d\u2019una organitzaci\u00f3 estrat\u00e8gica burocratitzada, quan manquen recursos b\u00e0sics o quan els poders p\u00fablics presenten d\u00e8ficits democr\u00e0tics.<\/p>\n

A hores d\u2019ara existeixen suficients evid\u00e8ncies cient\u00edfiques per fer una\u00a0reflexi\u00f3 profunda, individual i com a societat, sobre l\u2019actual model de mundialitzaci\u00f3 econ\u00f2mica<\/strong>, basada en la prepot\u00e8ncia humana enfront de la natura, en la primacia de l\u2019economia sobre les persones, en l\u2019espoli i la destrucci\u00f3 dels b\u00e9ns naturals, en la segregaci\u00f3 d\u2019amplis sectors de la poblaci\u00f3 i en una decantaci\u00f3 de la pol\u00edtica cap a pr\u00e0ctiques populistes i autorit\u00e0ries. Si el retorn a la \u00abnova normalitat\u00bb consisteix a recuperar la inconsci\u00e8ncia del creixement il\u00b7limitat i a una fe gaireb\u00e9 cega en el progr\u00e9s tecnol\u00f2gic per superar tots els problemes, haurem desaprofitat la lli\u00e7\u00f3 del coronavirus per fer passes cap a una organitzaci\u00f3 social m\u00e9s justa, democr\u00e0tica i sostenible.<\/p>\n

La geografia centra la seva atenci\u00f3 en la\u00a0comprensi\u00f3 dels fets i processos naturals i humans que tenen lloc en el territori a escales diverses<\/strong>\u00a0(localitat, regi\u00f3, pa\u00eds\u2026) en la seva dimensi\u00f3\u00a0glocal<\/em>\u00a0(global i local) i proporciona un\u00a0marc conceptual i metodol\u00f2gic \u00f2ptim per a un estudi integral dels fen\u00f2mens complexos<\/strong>, com en el cas de les pand\u00e8mies, l\u2019emerg\u00e8ncia clim\u00e0tica, les migracions, la p\u00e8rdua dels s\u00f2ls, etc. Des del segle XIX, l\u2019an\u00e0lisi geogr\u00e0fica s\u2019ha interessat per la influ\u00e8ncia dels factors geogr\u00e0fics en la propagaci\u00f3 de les malalties (moviments de poblaci\u00f3, urbanisme, transport, activitats econ\u00f2miques, condicions ambientals, recursos\u2026). Des de llavors, els treballs geogr\u00e0fics en l\u2019\u00e0mbit de les epid\u00e8mies s\u2019han diversificat i aplicat a aspectes com: l\u2019an\u00e0lisi territorial de propagaci\u00f3 epid\u00e8mica, l\u2019estudi de les vulnerabilitats de les poblacions humanes, la prevenci\u00f3 dels riscos epidemiol\u00f2gics, la planificaci\u00f3 dels equipaments i serveis m\u00e8dics, la presa de decisions en les fases de gesti\u00f3 de la malaltia, etc.<\/p>\n

En el present escrit hem fet un esb\u00f3s d\u2019alguns dels factors que han intervingut en la gesti\u00f3 de la Covid-19 i de les seves interaccions amb la voluntat de posar de manifest que, en la gesti\u00f3 d\u2019una emerg\u00e8ncia (com ara aquesta pand\u00e8mia), no podem desvincular els processos estrictament sanitaris del seu context territorial, econ\u00f2mic, pol\u00edtic i mediambiental.<\/p><\/div>\n\t\t\t<\/div>\n\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\n\t\t\t\t\n\t\t\t\t\n\t\t\t\t\n\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\n\t\t\t\t\n\t\t\t<\/div>\n","protected":false},"featured_media":25947,"template":"","format":[203],"autor":[253],"ods":[175],"seccio":[190],"class_list":["post-28304","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","autor-jaume-busquets","format-article","ods-comunitats-sostenibles","seccio-reflexio"],"acf":[],"yoast_head":"\nCoronavirus i territori: una mirada geogr\u00e0fica - Museu Terra<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"Un article de Jaume Busquets en qu\u00e8 analitza la relaci\u00f3 entre el coronavirus i el territori des d'una mirada geogr\u00e0fica.\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/museuterra.srvcactus.com\/article\/article-coronavirus-i-territori-una-mirada-geografica\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"fr_FR\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Coronavirus i territori: una mirada geogr\u00e0fica - Museu Terra\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Un article de Jaume Busquets en qu\u00e8 analitza la relaci\u00f3 entre el coronavirus i el territori des d'una mirada geogr\u00e0fica.\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/museuterra.srvcactus.com\/article\/article-coronavirus-i-territori-una-mirada-geografica\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Museu Terra\" \/>\n<meta property=\"article:publisher\" content=\"https:\/\/www.facebook.com\/museuterra\/\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2025-07-14T14:38:04+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/museuterra.srvcactus.com\/wp-content\/uploads\/2024\/06\/foto_article_jaume_busquets-scaled-1.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"2560\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"1561\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:site\" content=\"@Museu_Terra\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Dur\u00e9e de lecture estim\u00e9e\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"19 minutes\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\\\/\\\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/museuterra.srvcactus.com\\\/article\\\/article-coronavirus-i-territori-una-mirada-geografica\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/museuterra.srvcactus.com\\\/article\\\/article-coronavirus-i-territori-una-mirada-geografica\\\/\",\"name\":\"Coronavirus i territori: una mirada geogr\u00e0fica - Museu Terra\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/museuterra.srvcactus.com\\\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/museuterra.srvcactus.com\\\/article\\\/article-coronavirus-i-territori-una-mirada-geografica\\\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/museuterra.srvcactus.com\\\/article\\\/article-coronavirus-i-territori-una-mirada-geografica\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/museuterra.srvcactus.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2024\\\/06\\\/foto_article_jaume_busquets-scaled-1.jpg\",\"datePublished\":\"2020-06-15T22:00:00+00:00\",\"dateModified\":\"2025-07-14T14:38:04+00:00\",\"description\":\"Un article de Jaume Busquets en qu\u00e8 analitza la relaci\u00f3 entre el coronavirus i el territori des d'una mirada geogr\u00e0fica.\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/museuterra.srvcactus.com\\\/article\\\/article-coronavirus-i-territori-una-mirada-geografica\\\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"fr-FR\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/museuterra.srvcactus.com\\\/article\\\/article-coronavirus-i-territori-una-mirada-geografica\\\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"fr-FR\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/museuterra.srvcactus.com\\\/article\\\/article-coronavirus-i-territori-una-mirada-geografica\\\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\\\/\\\/museuterra.srvcactus.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2024\\\/06\\\/foto_article_jaume_busquets-scaled-1.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/museuterra.srvcactus.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2024\\\/06\\\/foto_article_jaume_busquets-scaled-1.jpg\",\"width\":2560,\"height\":1561},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/museuterra.srvcactus.com\\\/article\\\/article-coronavirus-i-territori-una-mirada-geografica\\\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Inici\",\"item\":\"https:\\\/\\\/museuterra.srvcactus.com\\\/fr\\\/accueil\\\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Coronavirus i territori: una mirada geogr\u00e0fica\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/museuterra.srvcactus.com\\\/#website\",\"url\":\"https:\\\/\\\/museuterra.srvcactus.com\\\/\",\"name\":\"Museu Terra\",\"description\":\"Per saber on anem, cal saber d'on venim\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/museuterra.srvcactus.com\\\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\\\/\\\/museuterra.srvcactus.com\\\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"fr-FR\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/museuterra.srvcactus.com\\\/#organization\",\"name\":\"Museu Terra\",\"url\":\"https:\\\/\\\/museuterra.srvcactus.com\\\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"fr-FR\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/museuterra.srvcactus.com\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\",\"url\":\"http:\\\/\\\/museuterra.srvcactus.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2024\\\/01\\\/logo-museu-terra-footer.png\",\"contentUrl\":\"http:\\\/\\\/museuterra.srvcactus.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2024\\\/01\\\/logo-museu-terra-footer.png\",\"width\":1375,\"height\":749,\"caption\":\"Museu Terra\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/museuterra.srvcactus.com\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\"},\"sameAs\":[\"https:\\\/\\\/www.facebook.com\\\/museuterra\\\/\",\"https:\\\/\\\/x.com\\\/Museu_Terra\",\"https:\\\/\\\/www.instagram.com\\\/museuterra\\\/\"]}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Coronavirus i territori: una mirada geogr\u00e0fica - Museu Terra","description":"Un article de Jaume Busquets en qu\u00e8 analitza la relaci\u00f3 entre el coronavirus i el territori des d'una mirada geogr\u00e0fica.","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/museuterra.srvcactus.com\/article\/article-coronavirus-i-territori-una-mirada-geografica\/","og_locale":"fr_FR","og_type":"article","og_title":"Coronavirus i territori: una mirada geogr\u00e0fica - Museu Terra","og_description":"Un article de Jaume Busquets en qu\u00e8 analitza la relaci\u00f3 entre el coronavirus i el territori des d'una mirada geogr\u00e0fica.","og_url":"https:\/\/museuterra.srvcactus.com\/article\/article-coronavirus-i-territori-una-mirada-geografica\/","og_site_name":"Museu Terra","article_publisher":"https:\/\/www.facebook.com\/museuterra\/","article_modified_time":"2025-07-14T14:38:04+00:00","og_image":[{"width":2560,"height":1561,"url":"https:\/\/museuterra.srvcactus.com\/wp-content\/uploads\/2024\/06\/foto_article_jaume_busquets-scaled-1.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_site":"@Museu_Terra","twitter_misc":{"Dur\u00e9e de lecture estim\u00e9e":"19 minutes"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/museuterra.srvcactus.com\/article\/article-coronavirus-i-territori-una-mirada-geografica\/","url":"https:\/\/museuterra.srvcactus.com\/article\/article-coronavirus-i-territori-una-mirada-geografica\/","name":"Coronavirus i territori: una mirada geogr\u00e0fica - Museu Terra","isPartOf":{"@id":"https:\/\/museuterra.srvcactus.com\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/museuterra.srvcactus.com\/article\/article-coronavirus-i-territori-una-mirada-geografica\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/museuterra.srvcactus.com\/article\/article-coronavirus-i-territori-una-mirada-geografica\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/museuterra.srvcactus.com\/wp-content\/uploads\/2024\/06\/foto_article_jaume_busquets-scaled-1.jpg","datePublished":"2020-06-15T22:00:00+00:00","dateModified":"2025-07-14T14:38:04+00:00","description":"Un article de Jaume Busquets en qu\u00e8 analitza la relaci\u00f3 entre el coronavirus i el territori des d'una mirada geogr\u00e0fica.","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/museuterra.srvcactus.com\/article\/article-coronavirus-i-territori-una-mirada-geografica\/#breadcrumb"},"inLanguage":"fr-FR","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/museuterra.srvcactus.com\/article\/article-coronavirus-i-territori-una-mirada-geografica\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"fr-FR","@id":"https:\/\/museuterra.srvcactus.com\/article\/article-coronavirus-i-territori-una-mirada-geografica\/#primaryimage","url":"https:\/\/museuterra.srvcactus.com\/wp-content\/uploads\/2024\/06\/foto_article_jaume_busquets-scaled-1.jpg","contentUrl":"https:\/\/museuterra.srvcactus.com\/wp-content\/uploads\/2024\/06\/foto_article_jaume_busquets-scaled-1.jpg","width":2560,"height":1561},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/museuterra.srvcactus.com\/article\/article-coronavirus-i-territori-una-mirada-geografica\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Inici","item":"https:\/\/museuterra.srvcactus.com\/fr\/accueil\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Coronavirus i territori: una mirada geogr\u00e0fica"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/museuterra.srvcactus.com\/#website","url":"https:\/\/museuterra.srvcactus.com\/","name":"Museu Terra","description":"Per saber on anem, cal saber d'on venim","publisher":{"@id":"https:\/\/museuterra.srvcactus.com\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/museuterra.srvcactus.com\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"fr-FR"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/museuterra.srvcactus.com\/#organization","name":"Museu Terra","url":"https:\/\/museuterra.srvcactus.com\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"fr-FR","@id":"https:\/\/museuterra.srvcactus.com\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/museuterra.srvcactus.com\/wp-content\/uploads\/2024\/01\/logo-museu-terra-footer.png","contentUrl":"https:\/\/museuterra.srvcactus.com\/wp-content\/uploads\/2024\/01\/logo-museu-terra-footer.png","width":1375,"height":749,"caption":"Museu Terra"},"image":{"@id":"https:\/\/museuterra.srvcactus.com\/#\/schema\/logo\/image\/"},"sameAs":["https:\/\/www.facebook.com\/museuterra\/","https:\/\/x.com\/Museu_Terra","https:\/\/www.instagram.com\/museuterra\/"]}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/museuterra.srvcactus.com\/fr\/wp-json\/wp\/v2\/article\/28304","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/museuterra.srvcactus.com\/fr\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/museuterra.srvcactus.com\/fr\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/museuterra.srvcactus.com\/fr\/wp-json\/wp\/v2\/media\/25947"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/museuterra.srvcactus.com\/fr\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=28304"}],"wp:term":[{"taxonomy":"autor","embeddable":true,"href":"https:\/\/museuterra.srvcactus.com\/fr\/wp-json\/wp\/v2\/autor?post=28304"},{"taxonomy":"format","embeddable":true,"href":"https:\/\/museuterra.srvcactus.com\/fr\/wp-json\/wp\/v2\/format?post=28304"},{"taxonomy":"ods","embeddable":true,"href":"https:\/\/museuterra.srvcactus.com\/fr\/wp-json\/wp\/v2\/ods?post=28304"},{"taxonomy":"seccio","embeddable":true,"href":"https:\/\/museuterra.srvcactus.com\/fr\/wp-json\/wp\/v2\/seccio?post=28304"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}